REVIVAL ORIENTALISTA

Fins ara ens hem mogut dins dels límits cronològics i  conceptuals que van del sorgiment  del  historicisme a la consolidació del  noucentisme i  que,  de retruc,  marquen  el  inici  i  l'ocàs de l'arquitectura orientalista. Les darreres edificacions en les que podem  rastrejar a Barcelona la petjada d'aquesta estètica ens retrau a les acaballes de la dècada dels anys 20  del segle passat. 

Ara bé,  cal  recordar que l'èxit de l'arquitectura orientalista a la nostra ciutat a finals del XIX i principis del  XX es degué en gran  mesura a la construcció  de residències per part  de la burgesia  . Els propietaris eren  aleshores conscients de la distinció  social i  del pestigi que expressaven els projectes arquitectònics d'una fastuositat directament  proposrcional  als ingents recursos que acumulaven. La tipologia d'edificis residencials d'aquella època és la demostració  tangible del poder polític,  econòmic i  social assolit  per la burgesia durant  la  restauració monàrquica i,  d'altra banda, de l'atracciu que va respresentar   pels arquitectes un camp  professional  que els va permetre exhibir la seva sensibilitat artística i  els seus coneixements tècnics sense l'encotillament de l'Academicisme. Això explica que el  declivi  de l'arquitectura residencial originés la caiguda de l'Orientalisme arquitectònic i  que el  canvi  de tendència induït pel  racionalisme el  condemnés a l'oblit en  instaurar una tipologia nova d'edificis funcionals, precusors del sentit pràctic i de la senzillesa de les estructures oposat a l'ornament  evocador de fantasies pretesament alliberadores.

Café -restaurant  Arabia en ciutat Vella

Tanmateix,  si  bé es cert que l'Orientalisme definit com  a estil  arquitectònic es desdenvolupa i  decau en un  període determinat,  també es cert que les imategs estètiques que produí  han  perdurat  en  l' imaginari col·lectiu. Les evocacions orientalistes que avui s'escampen arreu  de Barcelona apunten a una necessària revisió  del  concepte. Nascut  de la mirada romàntica vers les cultures que Occident desconeixia, des  dels dominis de l'Islam fins el  Japó,  l'Orientalisme ha revisculat  actualment amb  la complicitat dels immigrants procedents precisament  d'aquella part  del  món. Son  els nouvinguts els que han  brandat  de nou la bandera de l'Orientalisme amb  la finalitat  d'aconseguir "visibilitat  social",  es a dir, mostrar elements d'identificació per forçar el  seu  reconeixement  per  part  dels autòctons. Així l'Orientalisme,  en  tant  que mitificació dels oriüns d'aquelles cultures llunyanes i desconegudes, ha esdevingut un  reclam  de la seva prèsencia a Barcelona. 

L'Apotheke del  bar  Ocaña de la Plaça Reial


Per  aquest motiu  la decoració de  gust oriental, lligada a l'evocació  de paradisos exòtics, reapareix en el interior  d'un  grapat  de negocis que es vinculen amb  països  de tradició  islàmica i de l'extrem  Orient .  Ens referim a restaurants,  botigues de queviures o de complemets per la dansa oriental en les quals  l'estètica constitueix la seva carta de presentació. 
El tablao  Cordobés en  la Rambla 35 

En  resum,  l'Orientalisme  és un  terme ambigu que s'ha d'entendre com  el  resultat  de corrents contraposades, pero  que segueix alimentat per determinades fantasies construides des d'Occident. En Arquitectura L'Orientalisme  d'avui  dia no es pot considerar un  revival  de estils decimonònics  ja que conviu, i  es influit  per força,  amb el  canvi  de paradigma introduït  pel  racionalisme arquitectònic.  Per  tant  el  concepte ha guanyat  complexitat i les ficcions sobre les quals es sustentava han donat lloc a noves versions de la "nostalgia pel paradís perdut" o "la sensualitat reivindicada davant  de la modernitat" característic de l'Orientalisme dels primers temps.

    
Restaurant  la Mamounia del  carrer València a l'Eixample

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada