EL PARADIGMA ORIENTALISTA


LA NOVA SENSIBILITAT ROMÀNTICA I  L'ORIGEN  DE L'ORIENTALISME

L'actual  mirada dels viatgers occidentals envers a altres societats bascula entre dos pols oposats que formen part del pensament  contemporani: D'una banda,  la posició  d'arrel  il·lustrada que tendeix a fer un  balanç  comparatiu entre els trets culturals de la societat  d'origen  amb  els de la societat  de destí i,  d'altra banda,  la posició  d'arrel  romàntica que posa l'èmfasi en la identitat excepcional de la societat descoberta.  Si la primera s'interessa per posar en relació el  sistema de vida aliè amb  el sistema de vida propi i  intentar  explicar les  diferencies de manera raonada,  la segona simplement es sorprèn davant d'una  realitat incommensurable que tracta d'assimilar a través de l'empatia, es a dir,  posant-se en la pell de l'altre i  qualificant  els seus actes d'autèntics sempre que encaixin en un  patró preestablert. 

La diferència entre ambdues concepcions,  encara  apreciable  entre els viatgers d'avui  en  dia, son  fruit del procés que va originar  l'Orientalisme com  a derivada  del  Romanticisme en  contraposició  a la Il·lustració.  Malgrat l'atracció  per l'Orient,  sobretot per  l'Imperi  otomà, ja era present en  els ambients culturals del  segle XVIII no  hi  ha dubte que la campanya d'Egipte de Napoleó i  la seva vessant  científica va jugar  un  paper  cabdal  en  la formació de l'Orientalisme.  El interès de la il·lustració pel  coneixement  d'altres cultures es va transformar  aleshores  en el reclam d'aventures que  atraurà poderosament al inquiet, inconformista i  somiador home del  romanticisme. La sensibilitat  romàntica desperta a finals del  segle XVIII i  desemboca a la segona meitat del segle XIX en la corrent Orientalista en paral·lel a un món  que canvia acceleradament amb la revolució  industrial i  l'expansió colonial.
                              Col·lecció litografies "España artística y  monumental" Jenaro Pérez Villaamil (1807-1854) ,                             considerat  el  primer pintor  Orientalista Español

Sorgida a Anglaterra  la revolució  industrial  es traslladà al continent  europeu i imposà  l'economia capitalista generant,  a escala planetària,  una nova divisió  del treball que desfermà  noves desigualtats  socials i  nous conflictes polítics.  Per  a que el  sistema productiu capitalista  pugués triomfar calia  l'expansió  exterior  i els nous mitjans de transport,  sorgits amb l'aplicació  de la màquina de vapor  als  vaixells  i els ferrocarrils,  ho van fer  possible posant Occident   en contacte directe amb territoris llunyans que desconeixia.  Aleshores Occident,  emparat en  la seva  superioritat  econòmica i militar,  es va  considerar destinat a colonitzar-los,  iniciant-se aleshores  la fase imperialista del sistema  capitalista la qual cosa va tenir  la seva derivada cultural.  Les arts,  en  totes les seves manifestacions, van deixar  de ser  patrimoni  exclusiu de les corts aristocràtiques  per esdevenir el recurs expressiu de la burgesia que en  aquest  període  consolidarà la seva hegemonia com  a classe social i  conquerirà  el poder  polític,  construint  l'estat liberal  en  successives onades  revolucionaries (1830, 1848 i  1868).        
Primera edició  dels viatges d'Ali  Bey en  català, 1888
El canvi  de mirada vers als territoris desconeguts  que eren  connectats per Occident a través de l'expansió  colonial es reflectirà en  tots els àmbits de la producció artística. Les obres filosòfiques al  gust  del  divuit contrasten  amb  la passió romàntica que recalca els defectes de la modernitat i  els oposa a les bondats d'altres societats  presumptament menys corrompudes d'esperit. El  canvi  de sensibilitat  es  palès si comparem  les Cartes perses de Montesquieu (1689-1755), Pau  i  Virginia de Bernardin de Saint  Pierre (1737-1814)  o les Cartes marruecas de Jose Cadalso(1741-1782) , representatives de la mentalitat  il·lustrada, amb  el  Gjaour  de Lord  Byron (1788-1824) ,  El  talismà de W. Scott,  les aventures de l'ultim  abecerraje de F. René,  vizcomte de Chateaubriand (1768-1848)  o  els Orientals de Victor Hugo (1802-1885) de factura romàntica. A  Catalunya l'exemple d'aquest canvi  de paradigma el trobem  en  Els viatges d'Ali  Bey  per  Asia i  Africa (1813) que narra l'aventura de Domingo  Badia Leblich,  personatge arquetipic del romanticisme,  que  fent-se passar  per  un  princep  abassí  serà el  primer  europeu  que arribarà a la Meca i   aconseguirà entrar  en aquell  santuari  prohibit  als infidels.
 
TRETS CARACTERÍSTICS DE L'ORIENTALISME 
L'Orientalisme neix de l'atractiu per l'alteritat ,  per la recerca de l'exotisme i la possibilitat de negoci quan  Occident  penetra en  territoris ignots  de la mà del colonialisme. La dimensió estètica,  ideològica i social d'aquest  corrent  de pensament,  que esclatarà en  la segona meitat  del  segle XIX  desprès del llarg  període de gestació del  romanticisme,  es resumeix a continuació: 

Renovació  estètica  
Els romàntics fan  del viatge a Orient un  tret distintiu de la peculiaritat  oposada al racionalisme i  el  culte al progrés de la Il·lustració. A mitjans del  segle XIX l'Orientalisme introdueix una gran  quantitat de temes en  la literatura i  un  nou repertori d'imatges en les arts plàstiques: Basars a vessar  de gent bulliciosa,  turcs amb bombatxos i  babutxes punxegudes,  esclaus negres amb  el cos seminu,  odalisques, dervixos, eunucs,  etc,. 
L'arquitectura també és influïda per  aquests estereotips que es popularitzen amb les impressions  de les obres pictòriques  en revistes i  les descripcions dels llibres de viatges que arriben  als lectors en opuscles que es recopilen abans de la seva publicació. Tanmateix l'Orientalisme no es va restringir nomès a la literatura,  les arts plàstiques i  l'arquitectura sinó  que va influir en la moda,  els costum i  la forma de vida dels europeus.     


La Odalisca, Marià  Fortuny, 1863  (MNAC, Barcelona)


Exotisme Evasiu
L'Orient  captiva la imaginació d'Occident com  un  lloc distant  i  misteriós  on   son possibles  les aventures més extraordinàries. En  el  fons es tracte d'una fabulació d'Occident  desitjós de fugir  de la realitat més pròxima que no  el  satisfà  mitjançant  la transfiguració  d'un altre realitat,  llunyana i desconeguda, en el seu oposat. En aquest  joc de miralls  Occident crea una  imatge d'Orient distorsionada en la qual voldrà desprès  emmirallar-se en el  seu afany  de trobar el  lloc somiat on perviuen  intactes  els valors que el  progrés ha arraconat.  Per  això  el  discurs  orientalista és evasiu i  reflexa un estat d'ànim que lliga la complaença per  l'Orient   sensual i  luxós -encara que decadent  i  despòtic- amb  el  rebuig a la societat  industrial. 

Recepció  califal en  Medinat  al Zahra, Dionis Baixeres, 1885 (Paranimf  UB)


Demanda Social           
La combinació  d'ambdues característiques, renovació  estètica i exotisme evasiu, van representar un reactiu per l'imaginari  occidental en  un moment que necessitava de mites consoladors dels esquinçaments que causava el progrés,  però també per  a la burgesia, esdevinguda classe social hegemònica en plena era industrial,  que demanava referents simbòlics que la poguessin  representar. Per  això viatgers de diferents condiciones, entre els quals hi havia pintors,  escriptors i arquitectes, es van aventurar en llocs desconeguts  aprofitant  que l'expansió  colonial els hi  obria les portes. Molts dels viatges es van  fer  cercant  benefici econòmic, es a dir, amb la intenció d'obrir  nous mercats a l'empara de l'èxit  d'un  gènere identificat com  a via d'escapament,  de finestra oberta a les sensacions reparadores del patiment associat a la modernitat, però  també  com a objecte de distinció per a una nova classe social que anhelava  diferenciar-se de la resta de la societat.        

Marroquí a cavall, Tomas Moragas,  1891 (MNAC, Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada