CA N'URGELL

Tipus: Edifici Residencial

Període: 1888-1910

Autor:  (?)

Situació: Avinguda dels Herois /carrer del                      Migdia. L’Arboç del Penedès

Estil:  Neoàrab

Ca n’Urgell és un dels edificis d’aspecte noble que abunden a l’Arboç del Penedès. El va construir en Santiago Urgell, un acabalat terratinent de la vila, que en 1891 hi fixà la seva residència i el va fer servir de celler (Això  sembla suggerir-ho el relleu que, amb aquest número, hi  ha a la dovella de la porta que dona al carrer del migdia). En relació a la seva doble funció l’edifici es diferencia en dues parts diferenciades : A la planta baixa, on son visibles tres portalades d'arc de mig punt  al llarg de la façana principal, hi havien les tines i les premses per l’elaboració del vi; al primer pis, tres portes balconeres (les dels extrems amb barana de ferro forjat i la del mig amb barana de pedra calada decorada amb motius geomètrics i vegetals) i una galeria coberta, sustentada per columnetes amb capitells corintis, ens indiquen que aquesta era la part reservada a l’habitatge. L’estil neoclàssic del conjunt no sembla contradir l’element de factura neoàrab que emergeix ostentosament del terrat. Ens referim a la torratxa de planta estrellada, sobre al qual descansa una estructura cilíndrica que combina arcs lobulats, arcs de ferradura i columnes corínties, coronada per una cúpula semiesfèrica decorada amb ceràmica vidriada.

Sens cap mena de dubte, aquests és l’element que confereix el caràcter Orientalista a l’edifici i, tenint en compte la presència en la mateixa vila de la cèlebre Giralda recreada per Joan Roquer Marí, no s’ha de descartar la influència que hauria exercit aquest personatge en la seva construcció. Com es sabut Joan Roquer i Marí, fill  del  farmaceutic de la vila i vinculat  a d’una il·lustre nissaga de productors d’aiguardent (licors Roquer) , es va estimar més la vida bohèmia de Barcelona que seguir la professió del seus ancestres. Dibuixant i fotògraf de notable mestratge, dissenyà la Giralda que executà, sota la seva supervisió, un conegut mestre d’obres arbocenc; Antoni Feliu Tetas. Tenint en compte que Ca l’Urgell es construeix a la mateixa època i que la seva torratxa és del mateix estil (la qual cosa implica la possibilitat de compartir tècniques i models pel que fa a les guixeries decoratives) no es gens descabellat pensar que Joan Roquer hagués participat en el projecte. Malauradament, no hi ha prova documental que ho corrobori de manera que ens quedem en un simple supòsit.

Amb el pas del temps l’edifici va canviar de mans. Els hereus de Santiago Urgell  van decidir vendre’l  a la constructora Incatur Sl que en la primera dècada del segon mil·lenni va intentar transformar-lo en habitatges, tot i preservant la seva fisonomia. Les obres dutes a terme van substituir el jardí per un cos afegit que imita l’ornamentació de la façana del cos original. La crisi econòmica ha impedit la continuació del projecte per la qual cosa la rehabilitació del conjunt haurà d’espera èpoques més favorables.