dimecres, 2 d’octubre de 2013

EDIFICI ALHAMBRA





 
Tipus:  Edifici  residencial
Periode: 1875
Autor: Domènec  Balet  i  Nadal
Situació:  Carrer Berlinés ,  5
Estil:  Neoàrab     







 El  fenomen  de l’Orientalisme espanyol,  molt  lligat  al  llegat  andalusí  i  el  valor  patrimonial  de l'arquitectura  hispanomusulmana,  es veié  potenciat  per  l’expansió  colonial  en  el  nord  de Àfrica.   De fet la configuració  de la doctrina africanista,  en tant  que  propugnava la  intervenció en el  Marroc com  una prolongació  de la reconquesta,  va  revifar  la fascinació  per  l'Alhambra  que havien  sentit  els  romàntics europeus a principis del  segle XIX. En la dècada del  1870  l'arquitectura historicista  es delia per  recrear un  món  de delícies  orientals i l'Alhambra va servir  de model al  mestre d'obres Domènec Balet per  construir  un  residència  amb  aquest  propòsit. 




L'edifici  anomenat  Alhambra és una rèplica  del  palau  de la dinastia  nassarita de Granada.  Per  això  no és  casualitat que l'edifici  en  qüestió  se'l  conegui   amb  aquest  terme  com  tampoc  ho  és que el  carrer  en  el qual esta ubicat es digui  “berlines”. Quan en  1866  Josep castelló i  Galvany   va decidir urbanitzar  uns terrenys de la seva propietat a prop del l'antic  nucli de Sant Gervasi un alemany, originari de Berlin, va comprar una parcel·la. Enclavada  al peu del turo de Monterols hi decidí construir en mig del no res una residència d'estil oriental. Amb  el pas del temps la zona es va anar poblant de cases i va sorgir la necessitat d'obrir  vials per connectar-les. I d'aquí que el carrer que precisament va  escapçar el jardí  d'aquella residència  singular rebés el  nom de "berlines". 

L'anècdota de la urbanització de l'indret, de retruc, va excitar la imaginació popular en  suposar que el caprici de construir una còpia de l'Alhambra havia de tenir  una justificació infal·lible. Per això  es va estendre  la fantasia  que  el  berlines,  casat amb una  granadina,  havia fet aquest regal  a la muller   per a que no  sentis enyorança de la seva terra.  Sens dubte,   l'apel·lació a un acte d'amor   per explicar  un  fet  extraordinari  sembla molt  del gust  de l'època  ja que altres relats similars els trobem escampats per  tota la geografia catalana  (Per  exemple,  la mateixa història  existeix  a  l'Arboç en relació a la replica de la Giralda de Sevilla) 

 
Domènec  Balet va projectar  l'edifici Alhambra d'acord a l’ortodòxia historicista que regia en la  generació  d'arquitectes anterior a l'exposició Universal  de 1888. Cal tenir  en  compte que  havia rebut la formació de Mestre d'obres en la Reial  Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi aleshores una  institució, ubicada a l’escola de Nobles arts de la Llotja, que impartia  uns  ensenyaments bàsics atesa la manca d'Arquitectes per satisfer  la demanda constructiva de la Barcelona fora muralles. En aquella  època  el  títol  d’Arquitecte només es podia obtenir  a l’escola Especial  de Madrid  la qual cosa explica  que  la Reial Acadèmia de Belles Arts oferis la possibilitat d'obtenir  una titulació equiparable  amb uns coneixements de menor  entitat. Nogensmeys l’ensenyament  de mestres d’obres finalitzà definitivament el 1871 i quatre anys més tard entrà en funcionament   l’Escola d’Arquitectes de Barcelona , dirigida per  Elies Rogent,  amb seu en l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Aquest fet es va traduir en un canvi de tendència com evidencien la Casa Vicens de Gaudi o  la Casa Bruno Cuadros de Josep  Vilaseca.  I malgrat  la nova generació d'arquitectes va esdevenir  omnipresent en  la darrera dècada del  XIX  els professionals  titulats  com mestres d’obres  no   s’extingiren  fins  els anys 30 del segle XX, deixant una gran quantitat de mostres d’arquitectura historicista a  l'Eixample de Barcelona. 


                                              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada